Amb el temps, aprendràs que hi han poques coses més importants que la família. Avui fa un any que et vaig venir a veure per primera vegada a l'hospital i des d'aquell dia han passat milers de coses però encara ara, segueixes sent la nostra distracció preferida, aquella que fa que desitgem que sigui dilluns, dimecres i divendres (i algun cap de setmana quan et quedes a dormir) perquè ens alegris el dia com només tu saps fer. Només cal que li preguntis a una de nosaltres i que ens vegis fent les ximpleries que et fem perquè mostris el teu somriure, només cal que miris amb els ulls que et mirem tots, com en parlem de tu i quan se'ns cau la baba mirant-te. Ets la millor cosa que ens ha passat en aquest any i cada dia hem après alguna cosa nova de tu. Dia a dia t'estàs convertint en una part més imprescindible per tots nosaltres i ens alegres el dia amb una facilitat... que m'enamora. No sé que tens que cada dilluns quan et vec, cada dimecres a la plaça, quan em crides ai-ta, la manera com has après a caminar i ara a córrer, la teva manera de caure, quan rius i se't veuen aquelles dues dentetes petitones que ara et fan tan mal, quan menges mandarines i busques el pa... fas oblidar-me de tot el que em preocupa i m'amoïna i el millor, és que em fas treure el millor de mi. Ets capaç de tot amb només una mirada amb els teus ulls cada vegada més grisos i creu-me quan et dic que t'has convertit amb el nostre total, que se'm convertit en una espècie d'escut protector i que difícilment ens perdràs. Sempre Alba, sempre ens tindràs al teu costat. Per mil coses que passin, el teu somriure és més fort que les mil coses que et puguin passar i recorda que sempre estarem al teu costat, fins i tot hagis crescut fins a tal punt que no recordis pràcticament res de tot això.
(agárrate fuerte y salta conmigo!)
