Em poso a pensar i fa poc que et conec i ja és com si fos una eternitat. Hi han persones amb qui es tarda anys a agafar-li confiança i en canvi, n'hi ha d'altres que fan que amb només un moment, sembli que es coneguin de tota la vida. Bé, tu ets d'aquestes persones Marc. Vas començar a formar part de la meva vida avui fa cent disset dies (el 24 de juny, me'n enrecordo perfectament d'aquella situació, d'aquell lloc) i màgic és el temps que hem passat des d'aleshores: nits de festa, les girasols junts, tardes per Alcover i Valls, converses pel msn fins les cinc de la matinada, sms, els patis d'enguany, les abraçades.. M'encanta tot el què hem passat junts, tots els moments i tot el què m'has demostrat. Ets una gran persona i se'n troben pocs com tu, ets capaç de fer somriure a qualsevol en tot moment, t'has convertit en una peça essencial del que anomenem vida, del meu record i del meu present. Gràcies Marc, per totes les paraules, abraçades, hores d'aguantar-me, per totes les converses de msn, per tot el què hem viscut, per les hores junts, per el nostre 'mayonesa' i per dir-me que no molo nada, per saber com em sento i fer-me costat en tot moment, per deixar que digui el que penso, el que sento i les meves pors, per treure'm el millor de mi. Per les hores cantant fondo flamenco, per tot el que et fa tan especial, per l'alegria que transmets, per la confiança, per tot el que et fa diferent i únic a la resta, per ser millor del persona que mai m'hagués imaginat. Per fer-me riure sempre, i fer que les coses al teu costat siguin millors.
Això sí, espero que aquests divuit siguin immillorables, que els aprofitis al màxim i que tot surti com tenies previst i sinò és així, que sàpigues que sempre, sempre, sempre podràs comptar amb mi, perquè si tu estàs malament, jo no puc estar millor.
con solo una sonrisa
