( . . . )

Cuántas cosas perdemos por miedo a perder.

Potser mai me'n havia adonat que tot el què em passava, que tot el què em preocupava tenia una cara amagada que era això: la por. Fins aleshores no me'n havia adonat que darrere el meu rostre de nena forta hi havia la meva autèntica identitat, corrompuda per la por que tinc a perdre, perdre els somnis que persegueixo, a perdre el temps, a perdre allò que estimo. I potser per això a vegades em comporto d'una manera tan estúpida i incompresa. Per més que vulgui, intento justificar els meus actes i m'enrabio amb mi mateixa per fer el que a vegades, sense motius,em demana el meu cor. Llavors és quan encara tinc més por de la que tenia anteriorment, perquè a vegades el cor es segueix pels seus impulsos i els altres no ho poden entendre . I sempre em passa, no aconsegueixo controlar els meus sentiments.

T'atures a pensar i penses en allò què ha fet que tinguessis aquesta por, mires enrere i veus errors que has comès, tot allò que has fet malament i allò què has perdut i tan trobes a faltar. Llavors te'n adones que la por no és un caràcter hereditari i que no ho has heretat de ningú, sinó que la mateixa experiència produeix un buit immens dins teu i que per més que vulguis, no pots fugir d'ell.

I t'agafen ganes de plorar..

Bon any 10!

2009

Cap d'any, dies a Tarragona amb el Sergi, a Tarragona amb tresméscinc, quintus Sarral, Carnaval, abcdjmr i les nostres classes, Mallorca, Setmana Santa amb excursions al mas de Forès, a menjar la mona, amb els de Montblanc, Treball de recerca i sortides per aquest, setmana amb la romanesa (i anar a Tarragona a la platja), platja amb els de la Conca, findes amb la Margi,primera flaix Valls, Sant Jordi, torneig 24h i BigBand, DracumNocte, teatre, graduació, jornades culturals(PA amb els de la Conca), flaix de Valls i tu, aeròbic, lax'n'busto, girasols, platja, a la Riba, concerts Salou, Lledó, ECDL i al seu hotel, cumples, tardes trio, sortides de diables, Solivella amb MALALTS/OBSESSOS, festes Conca, inici de curs, primer de bat D, castanyada, assaigs resclosa, fira, festa Major, fira Valls, cumples i reconciliacions, el meu cumple, Posa't la Gorra, Pacha, pont, Nadal amb ells, nit discotec, estrena dels pastorets, nits al poble, Parc de Nadal.


De totes les coses que podien haver passat al 2009, viure-les al vostre costat ha fet que fossin molt millors. Gràcies a tots(LL)

Arriba el Nadal

I amb el Nadal arriba el tió i amb el tió les ganes de consumir. Comprar regals, desitjar-nos bones festes, gastar.. Però el que més m'agrada del Nadal no són els regals. El que més m'agrada són les nits a casa, amb la calefacció engegada, tota la familia reunida cantant cançons de Nadal;la il·luminació dels carrers, els somriures de la gent passejant amb cara de fred, les ganes d'aturar-se a un racó on no hi passa el vent i parlar amb algú que t'acabes de trobar pel carrer; arribar a casa i seure al sofà, amb una tassa plena de xocolata desfeta que et calenta les mans. Sí, tot això també m'agrada. M'encanta l'esperít nadalenc que volta i demano poder celebrar molts més Nadals al voltant de la gent que encara fa que sigui una festa més esplèndida del que seria sense ells.

Sin tí

Us trobo a faltar PRIMER DE BAT D.



Por todo lo vivido!:)

19/12/09 #6mesos.
t'estimo moltíssim Robert:)

Que más me da?

Sí, avui la més petita de nosaltres i la més tonta es fa gran. SETZE, un gran número. Feia anys que desitjàvem que arribés el dia en que les dues poguéssim anar de festa 'por lo alto', feia dies que somiavem amb aquest moment i aquest cap de setmana, que serà molt gran, t'ho prometo.
No sé en quines circumstàncies vas començar a formar part de la meva vida, no sé quan vas aconseguir treure'm el nostre primer somriure, quan em vas fer riure per primera vegada, no sé quan vam plorar per primera vegada juntes ni la primera vegada que ens vam explicar alguna cosa important, no sé quin va ser el dia que ens vam conèixer i tampoc el primer que vam discutir ni el primer moment en què ens vam enfadar. Només sé que dels teus setze, catorze els has viscut al meu costat. Així que tot està més que dit: infinites hores al teu costat i les que ens queden encara, perquè per molt que ens passem la meitat de les nostres vides discutint o estan en desacord amb alguna cosa, perquè som molt diferents..som així, som nosaltres i som nosaltres amb totes les seves lletres. Som nosaltres i la nostra amistat, única, diferent a les altres. Ets molt especial per mi, hem crescut juntes i ens hem fet millors persones l'una al costat de l'altra.