Que más me da?

Sí, avui la més petita de nosaltres i la més tonta es fa gran. SETZE, un gran número. Feia anys que desitjàvem que arribés el dia en que les dues poguéssim anar de festa 'por lo alto', feia dies que somiavem amb aquest moment i aquest cap de setmana, que serà molt gran, t'ho prometo.
No sé en quines circumstàncies vas començar a formar part de la meva vida, no sé quan vas aconseguir treure'm el nostre primer somriure, quan em vas fer riure per primera vegada, no sé quan vam plorar per primera vegada juntes ni la primera vegada que ens vam explicar alguna cosa important, no sé quin va ser el dia que ens vam conèixer i tampoc el primer que vam discutir ni el primer moment en què ens vam enfadar. Només sé que dels teus setze, catorze els has viscut al meu costat. Així que tot està més que dit: infinites hores al teu costat i les que ens queden encara, perquè per molt que ens passem la meitat de les nostres vides discutint o estan en desacord amb alguna cosa, perquè som molt diferents..som així, som nosaltres i som nosaltres amb totes les seves lletres. Som nosaltres i la nostra amistat, única, diferent a les altres. Ets molt especial per mi, hem crescut juntes i ens hem fet millors persones l'una al costat de l'altra.