Em feia por que avui siguéssim avui. Em feia por no saber com seria el dia i tampoc sabia com ho afrontaria. Em maleïa a mi mateixa per no enrecordar-me'n constanment d'això i em creia una insensible perquè no m'immutava quan em venia un flaix i m'ho feia recordar. I avui no sé com m'ha pogut afectar tant... L'únic que sé és que encara em segueix important, que encara segueixo plorant el dia vint-i-sis de novembre de l'any següent i que si odio el mes de novembre és bàsicament per això. Sé que encara segueixo imaginant com seria tot si ell fos aquí i si no hagués existit aquell dia però..quina vajanada! Com es pot trobar a faltar una cosa que mai ha succeït? En fi.. segueixo tenint la sensació que això acaba de passar i el buit que provoca encara està present. I ho sento si alguna vegada he fet pensar que ja no m'importava però per molt que no digui res al respecte no vol dir que m'hagi deixat d'importar i que ho arribi a fer mai.
Las cosas son así, se trata de seguir
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario