Primer de BAT D. Em feia tanta por no encaixar amb vosaltres però ara me'n alegro d'haver anat a parar a aquesta classe on no coneixia a ningú. Només vaig necessitar dues setmanes per començar a conèixer-vos a alguns de vosaltres i m'encanta anar-vos coneixent de mica en mica, m'agrada anar descobrint coses de vosaltres que a simple vista no es veuen, m'agrada parlar cada dia amb vosaltres, explicar-nos mil coses, algunes d'importants, poder-nos ajudar, preocupar-nos els uns pels altres, m'agrada conèixer els vostres temors i les vostres pors, saber com rieu i demostrar-vos que si ho necessiteu jo puc acabar plorant amb vosaltres. Tot i que amb alguns encara no m'hi avinc tant, tinc l'esperança de que acabeu siguent persones tan imprescindibles com les altres.Sabeu¿ junts se'n sortirem! I si amb nomès dos mesos s'heu convertit en una classe tant especial... imagineu-vos com serà a partir d'ara!
PD: també va dedicat a gent d'altres classes que per molt que no passem tantes hores junts, s'han tornat essencials i que no m'imaginaria estar al passadís sense trobar-vos(L)
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario