Arriba el Nadal

I amb el Nadal arriba el tió i amb el tió les ganes de consumir. Comprar regals, desitjar-nos bones festes, gastar.. Però el que més m'agrada del Nadal no són els regals. El que més m'agrada són les nits a casa, amb la calefacció engegada, tota la familia reunida cantant cançons de Nadal;la il·luminació dels carrers, els somriures de la gent passejant amb cara de fred, les ganes d'aturar-se a un racó on no hi passa el vent i parlar amb algú que t'acabes de trobar pel carrer; arribar a casa i seure al sofà, amb una tassa plena de xocolata desfeta que et calenta les mans. Sí, tot això també m'agrada. M'encanta l'esperít nadalenc que volta i demano poder celebrar molts més Nadals al voltant de la gent que encara fa que sigui una festa més esplèndida del que seria sense ells.

Sin tí

Us trobo a faltar PRIMER DE BAT D.



Por todo lo vivido!:)

19/12/09 #6mesos.
t'estimo moltíssim Robert:)

Que más me da?

Sí, avui la més petita de nosaltres i la més tonta es fa gran. SETZE, un gran número. Feia anys que desitjàvem que arribés el dia en que les dues poguéssim anar de festa 'por lo alto', feia dies que somiavem amb aquest moment i aquest cap de setmana, que serà molt gran, t'ho prometo.
No sé en quines circumstàncies vas començar a formar part de la meva vida, no sé quan vas aconseguir treure'm el nostre primer somriure, quan em vas fer riure per primera vegada, no sé quan vam plorar per primera vegada juntes ni la primera vegada que ens vam explicar alguna cosa important, no sé quin va ser el dia que ens vam conèixer i tampoc el primer que vam discutir ni el primer moment en què ens vam enfadar. Només sé que dels teus setze, catorze els has viscut al meu costat. Així que tot està més que dit: infinites hores al teu costat i les que ens queden encara, perquè per molt que ens passem la meitat de les nostres vides discutint o estan en desacord amb alguna cosa, perquè som molt diferents..som així, som nosaltres i som nosaltres amb totes les seves lletres. Som nosaltres i la nostra amistat, única, diferent a les altres. Ets molt especial per mi, hem crescut juntes i ens hem fet millors persones l'una al costat de l'altra.

no ha echo nada más que empezar

M'agrada haver acabat els quinze d'aquesta manera, i més igual si vaig acabar plorant per por a perdre's perquè avui m'heu demostrat que per moltes coses que hagin canviat, tinc a les persones que més m'importen al meu costat i avui de mica en mica heu fet que tingui ganes de gaudir amb vosaltres dels setze.
Amb els setze a la butxaca i comença un gran any. No sé, tinc la impressió que aquest any serà el millor de la meva vida i que això només acaba de començar i els penso aprofitar al vostre costat; no diré noms perquè són infinites les persones que cada dia em contagien un somriure i les que em donen ganes de tirar endavant però cadascuna sou diferents i estic segura que aquest any, més que cap altra serà impressionant i que podré contar amb vosaltres. Lluitem per un p e r s e m p r e ? :) no em falteu mai(L)








los mejores años de nuestras vidas...

Somos

Primer de BAT D. Em feia tanta por no encaixar amb vosaltres però ara me'n alegro d'haver anat a parar a aquesta classe on no coneixia a ningú. Només vaig necessitar dues setmanes per començar a conèixer-vos a alguns de vosaltres i m'encanta anar-vos coneixent de mica en mica, m'agrada anar descobrint coses de vosaltres que a simple vista no es veuen, m'agrada parlar cada dia amb vosaltres, explicar-nos mil coses, algunes d'importants, poder-nos ajudar, preocupar-nos els uns pels altres, m'agrada conèixer els vostres temors i les vostres pors, saber com rieu i demostrar-vos que si ho necessiteu jo puc acabar plorant amb vosaltres. Tot i que amb alguns encara no m'hi avinc tant, tinc l'esperança de que acabeu siguent persones tan imprescindibles com les altres.Sabeu¿ junts se'n sortirem! I si amb nomès dos mesos s'heu convertit en una classe tant especial... imagineu-vos com serà a partir d'ara!



PD: també va dedicat a gent d'altres classes que per molt que no passem tantes hores junts, s'han tornat essencials i que no m'imaginaria estar al passadís sense trobar-vos(L)

noviembre sin tí

Em feia por que avui siguéssim avui. Em feia por no saber com seria el dia i tampoc sabia com ho afrontaria. Em maleïa a mi mateixa per no enrecordar-me'n constanment d'això i em creia una insensible perquè no m'immutava quan em venia un flaix i m'ho feia recordar. I avui no sé com m'ha pogut afectar tant... L'únic que sé és que encara em segueix important, que encara segueixo plorant el dia vint-i-sis de novembre de l'any següent i que si odio el mes de novembre és bàsicament per això. Sé que encara segueixo imaginant com seria tot si ell fos aquí i si no hagués existit aquell dia però..quina vajanada! Com es pot trobar a faltar una cosa que mai ha succeït? En fi.. segueixo tenint la sensació que això acaba de passar i el buit que provoca encara està present. I ho sento si alguna vegada he fet pensar que ja no m'importava però per molt que no digui res al respecte no vol dir que m'hagi deixat d'importar i que ho arribi a fer mai.









Las cosas son así, se trata de seguir

Dímelo a mi

Em poso a pensar i fa poc que et conec i ja és com si fos una eternitat. Hi han persones amb qui es tarda anys a agafar-li confiança i en canvi, n'hi ha d'altres que fan que amb només un moment, sembli que es coneguin de tota la vida. Bé, tu ets d'aquestes persones Marc. Vas començar a formar part de la meva vida avui fa cent disset dies (el 24 de juny, me'n enrecordo perfectament d'aquella situació, d'aquell lloc) i màgic és el temps que hem passat des d'aleshores: nits de festa, les girasols junts, tardes per Alcover i Valls, converses pel msn fins les cinc de la matinada, sms, els patis d'enguany, les abraçades.. M'encanta tot el què hem passat junts, tots els moments i tot el què m'has demostrat. Ets una gran persona i se'n troben pocs com tu, ets capaç de fer somriure a qualsevol en tot moment, t'has convertit en una peça essencial del que anomenem vida, del meu record i del meu present. Gràcies Marc, per totes les paraules, abraçades, hores d'aguantar-me, per totes les converses de msn, per tot el què hem viscut, per les hores junts, per el nostre 'mayonesa' i per dir-me que no molo nada, per saber com em sento i fer-me costat en tot moment, per deixar que digui el que penso, el que sento i les meves pors, per treure'm el millor de mi. Per les hores cantant fondo flamenco, per tot el que et fa tan especial, per l'alegria que transmets, per la confiança, per tot el que et fa diferent i únic a la resta, per ser millor del persona que mai m'hagués imaginat. Per fer-me riure sempre, i fer que les coses al teu costat siguin millors.
Això sí, espero que aquests divuit siguin immillorables, que els aprofitis al màxim i que tot surti com tenies previst i sinò és així, que sàpigues que sempre, sempre, sempre podràs comptar amb mi, perquè si tu estàs malament, jo no puc estar millor.



con solo una sonrisa

Solamente oír tu voz

M'agrada recordar que avui fa tres mesos de la flaix i les coses que han passat des d'aleshores. M'agrada escoltar cançons que em recordin a tu, que em recordin tot el què em passat. M'agrada haver passat aquest estiu al teu costat i hagis fet que fos molt millor del què havia imaginat. M'agrada que estiguis al meu costat quan et necessito i quan no també. M'agrada, m'encanta..





Raaaaadi (L) solotú.
t'estimo molt.

Por todo lo vivido

Si ens parem a pensar, les coses d'ençà que vam començar quart han canviat molt. Mai hagués arribat a imaginar que arribarieu a ser el què sou ara per mi: una peça essencial que necessito; sentir que esteu amb mi per molt que les coses a partir d'ara siguin molt diferents ja que,, perquè enganyar-nos? les coses canviaran, com han canviat en aquest darrer curs, i algunes d'elles no ens agradaran però m'agradaria saber amb certesa que cierta tarde tonta nos podemos cruzar, qualsevol dia ens podem obrir conversa al msn i preguntar-nos sobre la nostra vida, sobre que se'n ha fet de cadascuna, quedar per posar-nos al dia y echarnos unas risas, recordar l'estiu dosmilnou juntes, el curs anterior i continuar creient que heu calat fons en una època de la meva vida, una de les més importants i que, no vull que us oblideu que hem crescut juntes, que m'heu demostrat que l'amistat existeix, per ser-hi quan menys m'ho he merescut i més us he necessitat i ara ens toca demostrar que no importen els km que ens separin ni el temps que hagi transcorregut fins que no ens veiem. Ha sigut una època fascinant i sort que l'he pogut compartir amb les set persones que han fet que tot fos molt més, com ho podríem dir? i n c r e ï b l e ? (:

#abcdjmr, a tu lado la vida me sienta mejor

http://www.youtube.com/watch?v=Fk4ZHJJXLoQ&feature=related

I'll be right here waiting for you

Em quedo curta fent-te un escrit d’aquests. Ets diferent a la resta de persones. Ets capaç d’entendrem quan ni jo mateixa sé el que sento, ets la part que em complementa, mi alma gemela, mi otro corazón que late al mismo tiempo. Mai ningú m’havia fet sentir el que he arribat a sentir el teu costat, fas que tot sembli més fácil quan estic amb tu, fas que aprengui de cada circumstància viscuda i que no me’n arrepenteixi. I saps el més important? Que fas que no em senti sola en cap moment, perquè quan arriba aquest instant, apareixes tu i em regales un somriure tan sincer que em donen ganes de somriure a mi també, em fas una abraçada barrejada amb plors i explicacions i fas que no em senti buida. Perquè ara mateix no podria tirar endavant sense tu. Ets una de les persones més fortes que conec, saps? I jo, amb el pas del temps, em vaig tornant forta amb tu; sempre amb tu i sé que juntes (y quizás con algun porriyo de más), podem amb tot. I si un dia t’ensorres i creus que no pots tirar endavant, que tot el que fas és nefast i que et sents sola, mira’m, busca’m, crida’m perquè por muy lejos que estés de mi, no habrá separación, perquè si tu corazón está triste, el meu inevitablemente també. MARGI et necessito com una persona arriba a necessitar a una germana, bé, això és el que ets per mi, com una germana gran. Gràcies per estar amb mi, aguantar-me, ser com ets i per una colecció infinita de raons que no cal dir-te perquè no es poden explicar. T’estimo margi, infinitament. SOLODOS, cosadedos.

- wherever you go, whatever you do.

http://www.youtube.com/watch?v=fON4OvWzN2c

No hay nadie como tú

Amb el temps, aprendràs que hi han poques coses més importants que la família. Avui fa un any que et vaig venir a veure per primera vegada a l'hospital i des d'aquell dia han passat milers de coses però encara ara, segueixes sent la nostra distracció preferida, aquella que fa que desitgem que sigui dilluns, dimecres i divendres (i algun cap de setmana quan et quedes a dormir) perquè ens alegris el dia com només tu saps fer. Només cal que li preguntis a una de nosaltres i que ens vegis fent les ximpleries que et fem perquè mostris el teu somriure, només cal que miris amb els ulls que et mirem tots, com en parlem de tu i quan se'ns cau la baba mirant-te. Ets la millor cosa que ens ha passat en aquest any i cada dia hem après alguna cosa nova de tu. Dia a dia t'estàs convertint en una part més imprescindible per tots nosaltres i ens alegres el dia amb una facilitat... que m'enamora. No sé que tens que cada dilluns quan et vec, cada dimecres a la plaça, quan em crides ai-ta, la manera com has après a caminar i ara a córrer, la teva manera de caure, quan rius i se't veuen aquelles dues dentetes petitones que ara et fan tan mal, quan menges mandarines i busques el pa... fas oblidar-me de tot el que em preocupa i m'amoïna i el millor, és que em fas treure el millor de mi. Ets capaç de tot amb només una mirada amb els teus ulls cada vegada més grisos i creu-me quan et dic que t'has convertit amb el nostre total, que se'm convertit en una espècie d'escut protector i que difícilment ens perdràs. Sempre Alba, sempre ens tindràs al teu costat. Per mil coses que passin, el teu somriure és més fort que les mil coses que et puguin passar i recorda que sempre estarem al teu costat, fins i tot hagis crescut fins a tal punt que no recordis pràcticament res de tot això.

(agárrate fuerte y salta conmigo!)

A vegades, poden passar anys sense passar-nos res en absolut. A vegades, la nostra vida depen d'un sol instant...

(tractem d'inmortalitzar el moment!)